XABIER OSARTE GARAYOA
Capsa de pensaments per pensar
Per als que mai renuncien als seus somnis.
Carlota, tot sembla més bonic:
al jardí, les roses són més vermelles,
i a l’horitzó, brillen més els ulls de la lluna;
a la mar, els peixos juguen amb cara de plata,
i, al cel, dorm tranquil el sol
en el seu bressol.
Xabier Osarte Garayoa
EL MEU DÉU
El meu Déu viu
dalt de la muntanya, prop de la lluna;
mar endins, entre ones del sol i el vent;
relligat a la terra campa o la terra bruna;
vestit de minaire, poeta, músic o camperol;
barrejat amb pins i flors, entre espines de roser;
assegut a taula amb els captaires i els presoners;
jugant a la plaça amb els vells, joves, infants;
gaudint del silenci i de la serenor de la nit;
consolant, en temps de guerra, als afligits;
absorbint glops de felicitat
al jardí o al llit,
al costat del fanal,
de la mà, en pau:
dalt de la muntanya, mar endins,
relligat a la terra, vestit de minaire,
barrejat amb espines de roser,
assegut a la taula,
jugant amb l’infant,
gaudint de la serenor de la nit,
consolant als afligits,
absorbint glops de felicitat,
en llibertat.
&
Dalt de la muntanya,
mar endins, relligat a la terra, lluny del cel.
Poema inclòs dintre del llibre Capsa de pensaments per pensar.
MURIÓ
EL GRAN TIMONEL
Para visionarios y soñadores, para quienes aman la vida. Quisiera saber, naturaleza, porque te amo con locura en tus lagos, ríos y océanos; en tus vientos, huracanes y volcanes; porque de amo con locura y pasión.
OLOR
A UTOPÍA
Cada persona percibe e interioriza la realidad desde su “individualidad”. Las palabras se encienden con distinta tonalidad en las diferentes horas del día o de la noche, en cada individuo y en cada cultura.
VOLVERÁN
SUEÑOS DE VIENTO
Para quienes tienen nostalgia de su infancia y se resisten a morir sin alegría. El poeta pretende transmitir la necesidad de una sociedad, basada en el respeto y la solidaridad, en la libertad y la dignidad.
TU MUNDO
Y EL MÍO
El autor piensa que la soledad tiene arrugas en la frente y que todos caminamos por la vida con un equipaje de luz, intentando buscar, en el peregrinar a ninguna parte, una isla inexistente, sin odios ni rencores en el corazón.
EN LA PAU
DEL SILENCI
Per als que no renuncien a les seves utopies. El autor ha volgut prologar aquest poemari amb una carta dirigida a Floquet de Neu, en el dia de la seva mort: Amic Floquet, no sé on ets, però et sento viu dins del cor...
LA PAU
ÉS EL CAMI
Per als que pensen que la certesa és saber dubtar. El poemari recull reflexions sobre diferents fets socials, culturals i polítics que varen afectar, en la dècada del 2000 la vida individual i col·lectiva de molts ciutadans.
BROLLA EL SILENCI
EN EL COR
L’autor defensa un pensament crític amb un esperit combatiu, vers els problemes del dret a una eutanàsia consentida, a la dignitat de la dona, a la igualtat dels homosexuals dintre de una globalització més ética.
ESPERANÇA
SEGRESTADA
El pensament és un laboratori meravellós, ple i buit de microscopis i telescopis. Des d’ells podem veure les muntanyes de la il·lusió i les fulles de colors. El poeta intenta trobar respostes universals.
Programar Evento
Contacto Agente
Contacta Xabier
Te mandaré novedades, lanzamientos de nuevos libros o poesías semanales.